Com es pot immobilitzar una columna? Com es pot amagar una fila? Com es poden fusionar les cel·les?

INMOVILITZAR COLUMNA
Fixar files o columnes com encapçalat
Si les files o columnes de dades s'estenen més enllà de l'àrea visible, pot fixar-les per poder veure les columnes o files al mateix temps que es desplaça per la resta de les dades.
1.Seleccioni la fila inferior o la columna de la dreta de la fila o columna que desitgi fixar. Totes les files situades damunt de la selecció i les columnes situades a l'esquerra de la mateixa quedaran fixades.
Per fixar horitzontal i verticalment seleccioni la cel·la situada sota la fila i a la dreta de la columna que desitgi fixar.
2.Activi el comando Finestra - Fixar.
Per desactivar aquesta funció seleccioni de nou Finestra - Fixar.

Si desitja que l'àrea establerta es pugui desplaçar, utilitzi el comando Finestra - Dividir.


Si desitja que una fila determinada s'imprimeixi en totes les fulles d'un document, utilitzi el següent comando Format - Àrees d'impressió - Editar.

COM AMAGAR UNA FILA
1. Fer clic en la Barra de Menús: Format: Fila..., es desplegarà un menú mostrant totes les opcions.

2. Fer clic amb el botó dret del ratolí en l'encapçalat de la fila, en el menú contextual que apareix podrà seleccionar alguna de les opcions disponibles.
> Ocultar: Permet ocultar la fila o files seleccionades.

COM FUSIONAR CEL·LES
1. Anar a Eines/Configurar
2. Pestanya Escombris de símbols. Botó, Personalitzar.
3. Buscar en Funcions l'opció Format en la llista Area.
• Canviarà l'altra llista, Funció i també la zona superior, Símbols.
• Buscar en Símbols (mitjançant les fletxes finites de la dreta) l'opció Unir cel·les.
• Picar i arrossegar-la fins a la barra on querramos tenir-la (al final de la mateixa) i allí la deixem anar.
• També podem triar-li un símbol al cartelito perquè quedi millor i ocupi menys lloc en
la barra (en la figura es pot veure el que jo vaig triar). Per a això, picar en el botón Símbolo.

Quins tipus de controls coneixes? Quina és la utilitat de cadascun d'ells?

Fulles, files i columnes poden amagar-se o mostrar-se a través dels sub-menus o del menú Format. Mentre els elements estan amagats, ni estan visibles ni imprimibles, però es poden seleccionar per copiar si selecciones al voltant dels elements.

Per exemple, si la columna B està amagada, es copia quan selecciones columnes A i C. Quan la necessites una altra vegada, pots revertir el procés, i mostrar els elements una altra vegada.

Les cel·les individuals es poden amagar o mostrar amb Format > Cel·les > Protecció de Cel·la.

No obstant això, si estàs contínuament amagant i mostrant les mateixes cel·les, pots fer-ho més fàcilment creant grups de contorn, que afegeixen una sèrie de controls per amagar i mostrar les cel·les en el grup que són fàcils d'usar i sempre disponibles.

Si els continguts de les cel·les tenen un patró regular, tal com quatre cel·les seguides d'un total, podem usar Dades > Esquema > Automàtic perquè Calc afegeixi controls de contorn basats en el patró.

D'una altra manera, podem establir grups de contorn manualment seleccionant les cel·les per grups, després triem Dades > Esquema > Agrupar en els menus de Calc.

La finestra de Grup ens dóna una possibilitat d'agrupar les cel·les seleccionades per files i columnes. Quan tanquem la finestra, els controls del grup de contorn són visibles tant entre les files com les capçaleres de les columnes i les vores de la finestra d'edició.

Els controls s'assemblen a l'estructura d'arbre d'un directori d'arxius en aparença, i es poden ocultar seleccionant Dades > Esquema > Amagar detalls. Són estrictament per usar en línia, i no imprimeixen.

Els controls bàsics de perfils tenen més o menys símbols al principi del grup per mostrar o ocultar cel·les ocultes.

No obstant això, si un o més grups marcats són niats en un altre, els controls tenen botons numerats per amagar els diferents nivells del grup.

Si no necessitem més un grup, col·loquem el cursor del ratolí en qualsevol cel·la en el mateix i seleccionem Dades > Esquema > Desagrupar

Quina és la utilitat d'un escenari? Com es crea?

Un escenari és un conjunt de valors queguarda i pot substituir automàticament en el full de càlcul. Pot crear i guardar diferents grups de valors com a escenaris en un full de càlcul i després passar d'un escenari a un altre per veure els diferents resultats
Per crear un escenari:1. Al menú Eines, trieu Escenaris.2. Feu clic a Afegeix.3. En el quadre Nom d'escenari, escriviu un nom per l'escenari (escenari: conjunt de valors d'entrada, al qual s'ha assignat un nom, que pot substituir-se en un model de full de càlcul.).4. En el quadre Cel canviants, introduïu les referències de les cel que desitgi canviar.Nota Per preservar els valors originals de les cel canviants, creeu un escenari que utilitzeu l'opció originals de les cel abans de crear escenaris que canviïn valors.5. En Protegir, seleccioneu les opcions que desitgi.6. Premeu D'acord.7. Al quadre de diàleg Valors de l'escenari, introduïu els valors que desitgi per a les cel canviants.8. Per crear l'escenari, feu clic a D'acord.9. Si voleu crear escenaris addicionals, feu clic de nou a Afegir i repetiu el procediment. Quan acabi de crear els escenaris, escolliu Acceptar i feu clic a Tanca en el quadre de diàleg Administrador d'escenaris.

Què és una taula dinàmica? Com es crea?

Una taula dinàmica és una taula de dades que s'utilitza per representar i analitzar dades. La diferència entre una taula de dades normal i una taula dinàmica és que l'última és interactiva, és a dir, es pot modificar l'aparença de la taula en funció de les dades que es volen analitzar.

Quines funcions coneixes? Pots posar un exemple de cadascuna d'elles?

ARRELQ()

• ARRELQ(Arg): Retorna l'arrel quadrada del valor que prengui l'argument. Aquest ha de ser un valor numèric no negatiu.

MCM()

• MCM(Ref1;Ref2; … ;Ref30): Retorna el mínim comú múltiple dels arguments.

MCD()

• MCD(Ref1;Ref2; … ;Ref30): Retorna el màxim comú divisior dels arguments.

MEDIANA()

• MEDIANA(Ref1;Ref2; … ;Ref30): Calcula el valor que ocupa la posició central dels valors representats pels arguments. Si el nombre d'arguments és parell, retorna la mitjana aritmètica dels dos valors que ocupen la posició central.

MITJANA()

• MITJANA(Ref1;Ref2; … ;Ref30): Calcula la mitjana aritmètica del conjunt dels arguments de la funció. En el càlcul s'ignoren les cel·les que continguin text

PI()

• PI(): Retorna el valor del número pi (3.141593…). Aquesta funció no fa servir arguments i, per tant, no s'ha d'escriure res al parèntesi

POTENCIA()

• POTENCIA(Ref1;Ref2): Retorna el valor de la potència que té com a base el valor del primer argument i, per exponent, el valor del segon argument.

QUOCIENT()

• QUOCIENT(Ref1;Ref2): Retorna la part entera de la divisió entre els dos arguments. El primer valor representa el dividend i, el segon, el divisor.

SUMA()

• SUMA(Ref1;Ref2; … ;Ref30): Calcula la suma dels arguments indicats al parèntesi

Com podem validar les dades introduïdes en una cel·la?

Situeu el cursor a la cel·la A3.
Accediu a Data | Validesa | Criteri.
Trieu, del desplegable Permet, l'opció Nombres complets (nombres enters). Desactiveu l'opció Permet cel·les en blanc.
Trieu, del desplegable Dades, l'opció més gran que.
Entreu el número 0 a la casella Minimum.
No premeu encara Acceptar i accediu a la fitxa Ajuda d'entrada.
A la casella Títol, entreu el títol que tindrà el missatge que apareixerà en pantalla quan se seleccioni la cel·la A3. El títol pot ser: "Nombre inicial de grans".
A la casella Ajuda d'entrada, introduïu el missatge "Entreu el nombre de grans de la primera casella del tauler".
Accediu, a continuació, a la fitxa Avís d'error.
Mantingueu activada l'opció Mostra un missatge d'error quan s'introdueixen valors no vàlids.
A la casella Títol, entreu el títol del missatge d'error que sortirà en pantalla si algú entra un nombre que no sigui natural a la cel·la A3. En el vostre cas, podeu entrar el títol: "Error d'entrada de dades".
Cal escriure, a la casella Missatge d'error, el missatge d'error que sortirà. En aquest cas, podria ser: "Cal entrar un nombre natural".
És important remarcar que tant el missatge d'entrada com el d'error no són obligatoris perquè funcioni la validació de dades.
Premeu D'acord.
Entreu diferents nombres a la cel·la A3. Observeu què passa si entreu números no vàlids (com -2 , 3,30 , etc.) o, fins i tot, una lletra. 
Accediu un altre cop al menú Data | Validesa | Criteri i proveu les diferents opcions


http://www.box.net/files/0/f/0/1/f_550403164

Quina és la utilitat del format condicional? Que necessitem per poder-lo aplicar?

La formatació condicional permet destacar amb un determinat format de cel·la, que prèviament s'ha d'haver creat, aquelles que el seu valor estigui per sobre de la mitjana dels valors introduïts.

Per aplicar la formatació condicional cal crear els formats de les cel·les que voldreu fer servir en la formatació condicional, despres seleccioneu les cel·les que han de tenir el format condicional, en el menú format  cliqueu format condicional, establiu en el diàleg les condicions( hi ha un màxim de 3 condicions), i finalment premeu el botó D'acord.

Com s'agrupen les funcions? Quines categories coneixes?

Les funcions s'agrupen en categories.

Quin tipus d'informació poden contenir les cel·les d'un full de càlcul?

Dins les cel·les, podeu introduir text, nombres i fórmules. Un cop introduït el contingut, cal prémer la tecla Retorn per confirmar.

http://www.box.net/files#/files/0/f/0/1/f_550351186

Saps la diferència entre les referències a les cel·les relatives, absolutes i mixtes?

Referències relatives: Les referències a cel·les del tipus A12, B30, C56 i D70, són referències relatives.

Referències mixtes: Les referències a cel·les del tipus $A12, $B30, C$56 i D$70, són referències mixtes.

Referències absolutes: Les referències a cel·les del tipus $A$12, $B$30, $C$56 i $D$70, són referències absolutes.

http://www.box.net/shared/n8huxfabh7

Entada de prova

La meva primera entrada